Aquest 8M és un dia de reivindicacions, ara més que mai és important educar en el feminisme. L’escola ha estat, és i serà un espai tranformador. L’ alumant de 3r d’ESO ha preparar un manifest i un gran mural amb els dones que han estat referents per nosaltres, des del primer curs d’infantil fins a l’últim de l’ESO. Aprofitem per compartir aquest article del diari Ara del seu cicle de feminismes que ens ha insipirat.
Ens sobren els motius per a un 8M reivindicatiu
Ens sobren els motius per fer del 8M una jornada reivindicativa i de lluita. Ens sobren els motius ara que el masclisme s’ha reposicionat en el missatge polític i ha fet forat en les xarxes socials amb una nòmina d’estrelles influencers que enganyen el jovent repetint que el feminisme és un monstre ideat per anar contra els homes i que està anant massa lluny. Ens sobren els motius per sortir als carrers i cridar que ja n’hi ha prou. Ens sobren els motius per queixar-nos i reclamar igualtat. Igualtat de tracte, de sous, d’oportunitats. Ens sobren els motius per denunciar que ens discriminen. I que ens peguen. I ens violen i ens maten. I això no és cap exageració ni mentida, com tampoc ho és que encara hi ha sentències que tenen més contemplacions amb els agressors que amb les víctimes. Més Me Too i S’ha Acabat. Ens indignen els que critiquen les polítiques de quotes. Són els mateixos a qui els deixa indiferents l’absència de dones a les tribunes, premis, programacions culturals, llocs de responsabilitat d’institucions i empreses, i que no s’escandalitzen que les feines més feminitzades siguin les més precàries. On són les dones? Ens cau la corresponsabilitat a sobre quan els homes es diuen “aliats” perquè “ajuden” a fer una rentadora, però no saben què falta a la nevera, ni els horaris de les extraescolars de les criatures ni les cites mèdiques dels pares grans. Ens enrabia quan es jutja el comportament o la manera de vestir de les dones, i s’obvia el comportament abusiu i delictiu dels homes que les agredeixen. Ens dol haver de tenir por en un carrer fosc perquè ningú es replanteja un urbanisme diferent i sentir-nos assetjades al transport públic. Ens fa mal que la ciència i la medicina ignorin els cossos de les dones i deixi sense respostes símptomes i malalties amb més prevalença femenina.
No, el feminisme no va massa de pressa, perquè fa segles que les dones esperem poder decidir sobre el nostre cos, la nostra sexualitat i la nostra maternitat. Als que se senten amenaçats per un moviment que busca la igualtat, només podem dir-los que ni estem en guerra ni els homes són els nostres enemics. Ara bé, l’objectiu és acabar amb l’estructura que manté certs privilegis entre homes (afegiríem blancs i heterosexuals) i fer lloc a les dones (inclosos el col·lectiu LGTBIQ+, les persones vulnerables, les racialitzades). Per això, és indispensable no deixar passar cap gest de micromasclisme, com ara reaccionar davant dels que ataquen els drets de les dones per imposar una societat patriarcal i retrògrada. Comencem a casa, a l’escola, a l’audiovisual promovent models igualitaris. El feminisme ha de ser transversal perquè és un moviment que allibera les dones i el conjunt de la ciutadania.Hi guanyem tothom. Volem ser dones lliures. I ens sobren els motius.
Ara Feminismes Lara Bonilla Moya, Thaïs Gutiérrez Vinyets i Marta Rodríguez Carrera
